Col·leccionisme
Plaques de Cava
El món de la placa, o xapa, ha estat motiu de certa controvèrsia, en els orígens del col·leccionisme. Existeixen documents de 1915 i 1920 que ja empren la paraula placa, per a definir la peça metàl·lica que s’utilitza per a fer pressió al tap amb el morrió corresponent en substitució de cordill, remei obsolet que es va fer servir prèviament sense massa efectivitat.
A França, l’expressió “plaque” és la utilitzada des de que Don Perignon, a la Xampanya, va descobrir la segona fermentació natural dels vins dins l’ampolla i fins avui ha estat una preocupació constant, la manera de mantenir el vi i el carbònic, sense alterar la qualitat.
Diuen que va ser un monjo benedictí català, en ple pelegrinatge, que Don Perignon observà que la seva cantimplora portava un tap de suro (de l’Empordà) i que feia un soroll característic al obrir-la. El bon producte surer de l’Empordà (Palafrugell, Llagostera, Sant Feliu de Guíxols, que foren centres manufacturers de taps de suro), va servir i s’incorporar a partir de llavors pel xampany francès.
L’11 de Novembre de 1844, el xampanyista Adolphe Jacquesson va patentar el morrió i la placa metàl·lica. Les primeres plaques que es van emprar eren molt senzilles, en ocasions de material reciclat (llaunes de sardines, olives, etc...) i poc a poc es van anar personalitzant segons els elaboradors, les formes (mides) i per característiques dels productes utilitzats.
Les mesures estàndard de la placa fa entre 29 i 30 mm, són de llauna (acer recobert d’estany a ambdues cares) per a evitar que s’oxidi.
Història del Cava
L’origen del Cava es troba associat a l’esplendor de la viticultura catalana de mitjans del segle XIX. Els estudis de microbiologia de Louis Pasteur aplicats al vi, van representar poder controlar la segona fermentació a l’ampolla, i el descobriment del tap de suro va fer que no es perdessin les bombolles que es produeixen en el vi. Així va néixer el mètode tradicional o champenoise.
Durant el segle XIX, diverses famílies de Sant Sadurní d’Anoia inicien la recerca d’aquesta nova tècnica d’elaboració i l’apliquen als conreus de la zona, fruit dels estudis i assajos que fan, vinculats al prestigiós Institut Agrícola Català de Sant Isidre. D’aquesta manera, neix el Cava, amb una identitat que li és pròpia i diferent de qualsevol altre vi escumós de qualitat.
La Vinya
El Cava neix, entre d’altres motius, per la transformació radical de la vinya arran de la invasió de la fil·loxera. Les propietats i característiques del Cava neixen dels sòls de les seves vinyes, de les varietats de raïm utilitzades i també de la climatologia.
El cultiu de la vinya s’estén des del litoral mediterrani fins a les zones més altes d’aproximadament 800 m. d’altitud. No obstant això, és a la zona central, a una altitud de 200 a 300 m., on es concentra la superfície de vinya més gran.
El clima és mediterrani, lluminós i assolellat, amb hiverns suaus i estius que no són excessivament calorosos. Tot això, al costat d’una pluviometria moderada que es reparteix al llarg de tot l’any, produeix un microclima òptim per al cultiu de la vinya i la maduració del raïm.
La Verema
Des de mitjans agost fins a finals d’octubre es fa la verema. El raïm es transporta als cellers en caixes de 25 a 30 Kg. o en remolcs d’acer inoxidable.
Els vins que s’obtenen de les diverses varietats les combina l’enòleg en les proporcions que considera idònies en funció de la caracterització dels seus productes.
Elaboració
El nivell de qualitat a què ha arribat el Cava, s’inicia a la vinya. La verema del raïm i la manera com es condiciona i es transporta fins als cellers d’elaboració, es fa amb cura i amb la màxima celeritat a fi que el temps transcorregut entre la verema i l’obtenció del most sigui el mínim possible.
Quan el raïm arriba al celler s’inicia el procés d’elaboració del vi base, extraient-ne el most mitjançant un premsat suau que permet obtenir mostos de gran qualitat.
Seguidament, aquests mostos es clarifiquen i s’inicia el procés de fermentació amb llevats seleccionats i es fa un control rigorós de temperatures a fi d’aprofitar al màxim les aromes pròpies de les diferents varietats, cadascuna de les quals es vinifica per separat.
Un cop acabada la vinificació, els tècnics determinen la proporció de cada tipus i varietat que conformarà el “cupatge” que donarà origen als diversos caves. Els vins de varietats diferents es complementen per a donar com a resultat un vi amb personalitat pròpia que definirà les característiques de cada marca elaboradora.
Tipus de plaques
El criteri inicial per tal de començar el procés de validació d'una placa, és identificar qui ha decidit fer la placa i perquè. Per fer això, disposarem de 3 grups als qual podrà pertànyer una placa i que són els que tot seguit detallem:
Elaboradors: És elaborador aquell en el que el titular que produeix, elabora i comercialitza l'ampolla de cava, vi escumós, vi d'agulla, marc de cava o sidra escumosa, està o ha estat donat d'alta en el "Registro Nacional de Envasadores y Embotelladores de Vinos y Bebidas Alcohólicas Españolas" o en altres registres de caràcter autonòmic o similar, sempre que incorpori el mateix tipus de placa emprada per a segellar tradicionalment les ampolles de cava.
No Elaboradors: És tota aquella persona, física o jurídica, que comercialitza i distribueix una ampolla de cava, vi escumós, vi d'agulla o sidra escumosa, però que no n'és l'elaborador. En el vocabulari emprat dins del sector del Cava, se'ls anomena "marquistes", atès que es limiten exclusivament a distribuir i a comercialitzar productes que els hi elaboren tercers. Els marquistes utilitzen en el seu etiquetatge una marca que sovint tenen registrada al seu nom a la "Oficina Española de Patentes y Marcas", tot i que es poden donar alguns casos que no es compleixi ni tant sols aquest últim requisit.
Altres Plaques Particulars: En aquest grup s'inclou qualsevol placa desvinculada de la producció, comercialització i distribució habitual i tradicional d'un elaborador, tot i que pugui arribar a estar embotellada.
- Plaques d'associacions i institucions
- Plaques de trobades i esdeveniments
- Plaques d'entitats privades
- Plaques d'establiments comercials
- Plaques d'empreses
- Plaques personals
Les Plaques del Centre Excursionista Els Blaus
El Centre Excursionista “Els Blaus”, organitza anualment, durant la festa Major de Sarrià la Trobada d’Intercanvi de Plaques de Cava a la Plaça Major de Sarrià. Presenta a la venda una ampolla de cava d’elaborador amb placa nova, i alhora, s’entrega una placa amb la imatge dels “Racons de Sarrià”, que fins l’any del centenari del centre (el vinent 2020) s’emetrà amb dotze imatges del barri de Sarrià. L’Any del Centenari serà l’escut de “Els Blaus” el que tancarà la sèrie.
 |
 |
 |
 |
| 2008 Pedralbes |
2009 Pl Major |
2010 Pl Sant Vicenç |
2011 Pl Artós |
 |
 |
 |
 |
| 2012 Consell de la Vila |
2013 Caputxin |
2014 Can Ponsic |
2015 Desert de Sarrià |
 |
 |
 |
 |
| 2016 Tren de Sarrià |
2017 Porta de Sarrià |
2018 Passatge Mallofré |
2019 Placeta d'Els Blaus |
Josep Maria Garreta