Arxiu Històric

Arxiu Històric

 

Arxiu Històric de Sarrià C.E. Els Blaus

ARXIU HISTÒRIC DE SARRIÀ
Del Centre Excursionista Els blaus

Història de l’Arxiu

Placa poble SarriàJa des de la seva fundació l’any 1920 el Centre Excursionista Els Blaus va tenir un gran interès pel manteniment de la tradició a Sarrià, volent mantenir dintre del seu local social el caliu de vila i després districte, que les circumstàncies polítiques moltes vegades no permetien fer-ho al carrer.

S’ha d’especificar que l’Arxiu conté dos fons diferents: per un costat hi ha el corresponent a Sarrià i per l’altre el particular del Centre Excursionista, amb formes de publicació independent.

La necessitat de conservar la documentació antiga de la ex-vila es va prendre com un projecte de futur, després de l'èxit de l'exposició sobre el "Sarrià Antic" de l'any 1953, que va organitzar el Centre, així com molts socis de l'entitat i persones foranies; encapçalades per Jordi Jové i Permanyer, que fou cronista de Sarrià. Aquests varen suggerir constituir un fons de reserva documental de tot el que es podés recollir d'interès sobre Sarrià, per convertir-ho amb el temps en material per un Arxiu Històric de Sarrià. En principi el projecte es va dur endavant, englobant l'arxiu dintre de les activitats de la secció o vocalia de Cultura.

    Malgrat que la constitució d'aquesta activitat no estava ben definida, donat l'èxit i entusiasme copsats en l'organització de la Missa del Gall a Santa Creu d'Olorda, el cos social també va voler col•laborar en aquesta tasca de divulgació, l’any 1953, es va publicar un opuscle de disset pàgines amb gravats, complimentat amb molts comentaris històrics, titulat "Notes històriques de Santa Creu d'Olorda". També es va publicar l’any 1954 un opuscle futurista de tretze pàgines sota el títol "La Parròquia de Sarrià i el seu entorn a l'any 2000", text de la conferència pronunciada pel Sr. Higini Negra, president de la Junta de Reconstrucció del Temple Parroquial, malmès l’any 1936.

    Definitivament, en la Junta General Ordinària de Socis del 9 de gener de 1954, es va procedir a la lectura i discussió del projecte d'actuació dels "Amics de l'Obra de l'Arxiu Històric de Sarrià" , donat l'importància creixent d'aquest, es va decidir deixar transcórrer un temps d'organització, abans de la seva constitució oficial, car disposaria de caixa pròpia; nogensmenys la secció de Cultura va restar facultada per endegar la qüestió.
Una de les seves primeres tasques de cara al barri va ser dirigir una carta a l'Ajuntament de Barcelona el juny del mateix any, sol•licitant que un, dels nous carrers de Sarrià, portés el nom del que fou darrer batlle del municipi independent, En Rafael Batlle i Miquelerena.

    Com a mitjà de difusió de la tasca de l’Arxiu, es va acordar  amb el Consell Directiu de l’entitat, que el butlletí social, en forma de circular informativa seria publicat conjuntament entre les seccions del Centre i l'Obra de l'Arxiu Històric.

    En el butlletí d'abril de 1955 s'hi comentava la noticia d'haver-se pogut iniciar la publicació de les circulars de l'Arxiu, amb resums de moltes notícies de veritable interès per la història de finals del segle XIX i principis del XX a Sarrià, que va recollir en la seva época En Francesc Jové i Calvó, i que en aquell moment, amb motiu de la nova reestructuració de l'Obra, es posaven en coneixement de tots els socis i amics. Es tractava de fets, anècdotes i reculls històrics de la vila, anotats en el seu dia en una llibreta, que ara al cap dels anys es coneix dintre dels cercles d'estudiosos sarrianencs, com "La llibreta de l'avi Jové".

    Alguns d’aquests articles foren: “Notes del Fons de l'Obra de l'Arxiu”, “Las tribulaciones de Fray Próspero de Valls (Caputxí)”, “Llamamiento a los diversos Archivos Históricos de los antiguos municipios de Barcelona”, “La Font de la Plaça Artós”, "La Pajarera", “La primera sessió de cinema a Sarrià”, i del primer automòbil que va circular pels carrers de Sarrià, l'any 1904.

    L'Obra va organitzar dels dies 5 al 12 d'octubre de 1958 una mostra en la qual s'hi va exposar una selecció del fons documental de Sarrià, recollit des de la fundació d'aquesta secció l'any 1953; va ésser inaugurada pel Sr. Joan Antoni Samaranch. L'Obra va adquirir l'any 1959 l’estàndard de la coral sarrianenca "El Capullo", amb la data de 1876; l’estàndard i corbates de la Coral del Centre Artesà "La Violeta"; i l’ensenya d'or de la “Coral Catalunya”. A més s'adquiriren fotografies, opuscles i demès, que d'una forma esporàdica anaven essent oferts al Centre.

    L’activitat es va mantenir constant fins el final de la dècada dels anys seixanta, posteriorment Jordi Jové va continuar la tasca d’arxiver, fins l’any 1993 en què l’emprengué Pere Boixadera i Casas; des de 1995 el que signa aquestes ratlles porta la tasca de conservador.

Quan emprenguérem la tasca de conservador de l’arxiu dels Blaus, caiguérem en el compte que l’Ajuntament havia instal•lat el seu antic arxiu administratiu en el Casal de Sarrià, i es presentava aquest, com Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Com que l’activitat col•lectiva de l’Obra de l’Arxiu Històric de Sarrià dels Blaus, feia temps que havia deixat d’existir, decidirem concretar el nom que tindria el nostre, i des de l’any 1996 decidirem per diferenciar-lo del Casal, i per ser el nostre més antic, denominar-lo “Arxiu Històric de Sarrià del Centre Excursionista Els Blaus”, que a la fi, això és el que resulta ser.

    En l’actualitat les consultes en el nostre arxiu la realitzen estudiants de final de cicle secundari, per confeccionar el seu treball de recerca. L’escola Santa Clara de Sarrià, va adreçar-nos, l’any 2002,  un equip que a més de confeccionar el seu treball de recerca, amb aquest va organitzar a la seva escola, l’exposició “Sarrià, més que un poble”, que va ser inaugurada pel regidor del districte.

Horari

    No hi ha un horari concret d’obertura, normalment la visita s’efectua trucant previament al Centre Excursionista Els Blaus, que es obert de 7 a 9'30 hores del vespre, per concretar la trobada.

Sistema de proveïment de fons

    Al llarg de la seva història l’Arxiu ha tingut diferents formes de proveir-se de fons. La més usual ha estat per donació, tant de socis com de veïns, malgrat que algunes coses provenen d’adquisició.
En l’actualitat l’arxiu gaudeix de bona salut documental, i ha estat engrandit darrerament per donacions particulars, entre les quals destaca l’epistolar i familiar del Dr. Ignasi Aragó, amb documents que es remunten al segle XIII; i la de D. Josep L. Prat-Maignon, advocat i fiscal municipal de Sarrià, durant el primer quart del segle XX.

Formes de finançament

    El treball de l’arxiu actualment el porten dues persones, que realitzen la seva activitat de forma altruista.
    Com ja s’ha esmentat abans la forma més usual de finançament alhora de fer adquisicions documentals, ha estat la caixa de l’entitat; el mateix s’ha de dir de la compra de material per l’arxiu i del cost del butlletí social, també portaveu d’aquest, que es realitza a càrrec del pressupost de l’entitat dedicat a cultura.

Organització interna

    El sistema d’organització emprat en l’arxiu es el de caixes d’arxiu definitiu separades per matèries, i en l’interior de les quals es disposa la documentació per subdivisions del tema; els quals estan anotats en la part exterior de forma ben visible.
    En l’actualitat es treballa en l’informatització de l’arxiu i amb la creació d’un index general.
    També s’està escanejant el fons documental, amb la qual cosa es pretén a mes de tenir-ne un accés informàtic, poder imprimir aquest i poder-lo presentar en quaderns, de forma que no es tingui de manipular la documentació original.

Altres activitats de l’Arxiu

    L’Arxiu dels Blaus no només custodia papers i fotografies antigues; les persones que en ell hi ha treballat, han participat en altres tasques culturals del districte, com la restauració de 1 'església de Santa Creu d'Olorda, en el descobriment i excavació d'unes sitges ibèriques i una vil•la romana a Sarrià, en l’excavació del poblat ibèric del Putxet, i en la recuperació de materials artístics de l’enderroc de diverses masies sarrianenques,  participació en excavacions arqueològiques oficials a Barcelona i comarca. Totes les actuacions tingueren la col•laboració i assessorament d’institucions oficials, com ara el Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, Museu Arqueològic de Barcelona, o l’ Universitat de Barcelona.

Publicacions del Centre Excursionista

Com que l’Arxiu dels Blaus és també l’arxiu d’un centre excursionista, es treballa dintre d’aquest àmbit; la forma de financiació, com que l’entitat no la pot assolir, s’ha recorregut a l’Arxiu Bibliogràfic Excursionista, tutelat per la Unió Excursionista de Catalunya.
L’any 1989 es va realitzar un estudi i recopilació de dades sobre la prehistòria de Montserrat, que va ésser guardonat amb el XXIII premi Sant Bernat i publicat sota el títol “Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies”.
L’any 1990 es va descobrir i publicar una roca amb gravats prehistòrics a Collserola, dintre del terme de Sant Cugat del Vallès.
    L’any 1991 es varen estudiar els monuments megalítics de les comarques del Bages i Osona, essent llur recull premiat l’any 1992 amb el Premi Lacetània, instituït per diverses associacions culturals de Manresa i Catalunya.
    Entre 1993 i 1994 es varen estudiar els sepulcres megalítics del Vallès i Maresme.
    Entre 1995 i 1996 es va fer un recull dels monuments megalítics de Catalunya que va ésser publicat per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’any 1996, sota el títol “Itineraris dolmènics de Catalunya”.
    El mateix any 1996 es va confeccionar per encàrrec del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, la Carta Arqueològica del districte Sarrià-Sant Gervasi, que va ésser presentada en el Casal del districte i està pendent de publicació per part de l’Ajuntament de Barcelona.
L’any 1999 es va publicar per compte de l’Arxiu Bibliogràfic Excursionista, un treball realitzat per l’Arxiu dels Blaus, i premiat amb el XXXIII premi Sant Bernat i publicat sota el títol “Excursió per les termes romanes de Catalunya”, i l’any 2003 s’ha publicat amb el guardó del XXXVI premi Sant Bernat, el títol “Dolmens. Itineraris per la Catalunya Central”.
Des de finals de l'any 1997 s’està treballant en col•laboració amb altres entitats en la revisió dels monuments megalítics de Catalunya, fruit del qual ha estat l'aparició el 2006 de l'obra “Guia dels monuments megalítics de la Cerdanya” a càrrec del Centre Excursionista de Catalunya i les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Publicacions de l’Arxiu sobre Sarrià

    Una forma de publicació del fons sarrianenc ha estat i és el butlletí social del Centre, en el qual regularment, segons les èpoques han anant apareixent articles sobre el tema.
Per mitjà de l’aportació econòmica del nostre consoci Jaume Gras i Bartrolí, des de l’any 2002 es vol donar pas a publicar el fons fotogràfic i documental del nostre arxiu, i que millor que la col•lecció “Històries de Sarrià”, obra conjunta de l’esmentat consoci i del que signa aquestes ratlles; aquest treball que vol ser una posada al dia del passat i futur de la nostra ex-vila i que va ser presentada en públic el dia 3 d’octubre del 2003, en el saló de plens de l’Ajuntament de Sarrià durant els actes de la Festa Major.
     Des de l’any 2002 s’ha publicat quatre volums: \\\"L’annexió de Sarrià a Barcelona”, “Sarrià cap on vas”, “El tren de Sarrià”, “El doctor Pere Tarrés i Sarrià” i “Tramvies de Sarrià”; pel final de l’any 2004 vàrem presentar el primer de la sèrie “Ferrocarrils de Catalunya” titulat “El ferrocarril metropolità del Vallès”.

Antoni Mañé i Sabat